Blog de viatges

HISTÒRIES I FOTOGRAFIES DE VIATGES, UNA VISIO MOLT PERSONAL

GENESIS A LYON


La música per mi també ha estat una excusa per viatjar. El Juliol de 2008 amb el meu amic Pepe vàrem anar dos dies a Lió per veure un dels ultims concerts del mític grup de rock simfònic GENESIS del qual en soc fan i seguidor radical des de ja fa molts i molts anys.

La Place Bellecour, al centre de Lyon

La Place Bellecour, al centre de Lyon

Va ser un breu viatge  d’anada i tornada en el que la furgoneta d’en Pepe es va convertir en improvitzat hotel, doncs amb un parell de matalassos en varem tenir prou per descansar unes hores en algun punt de l’autopista francesa quan el cansanci ens va obligar a parar abans d’arribar a la frontera.

Havia passat per Lió de camí als alps francesos però no hi havia parat mai i la veritat que pel poc temps que hi vàrem passar em va semblar una ciutat molt acollidora i interessant, qual turistes d’un dia ens vàrem passejar pel centre de la ciutat i vàrem recòrrer el barri vell, “le vieux lyon”, amb els seus carrerons i edificis singulars, botiguetes d’antiguitats, de roba de moda i disseny, i moltes llibreries i cafes.

La famosa rue Saint Jean al Vieux Lyon, plena de llibreries, casas d'antiguitats, petites galeries i restaurants.

La famosa rue Saint Jean al Vieux Lyon, plena de llibreries, casas d’antiguitats, petites galeries i restaurants.

Per dinar vàrem triar un dels molts restaurants de la zona cèntrica a prop del passeig del riu roina que travessa la ciutat, varem escollir una terrassa a l’ombra doncs l’estiu en aquestes latituts també es fa sentir amb força.

Dinant abans d'anar al concert

Dinant abans d’anar al concert

Amb l’estomac ple i per fer temps abans d’adreçar-nos cap a l’estadi de l’Olympique de Lyon on tindria lloc el concert, vàrem seguir passejant per tal de pair tot el que haviem degustat. Lió te una de les places més grans d’Europa al ben mig de la ciutat, es quadrada i rodejada d’arbres.
En un dels carrers laterals d’aquesta plaça hi ha l’oficina de turisme on ens van donar informació més detallada de lloc per visitar. Com no podia ser d’unaltre forma vàrem visitar la catedral que realment es una obra d’art. La ciutat tota ella te un encant que la fa especial, es una ciutat amb un teixit industrial molt important als seus voltants i a l’hora es un centre universitari i cultural molt destacable.
Rue de la Bombarde

Rue de la Bombarde

El temps anava passant i l’hora del concert (les nou del vespre) s’apropava de manera que calia dirigir-nos-hi per tal de trobar lloc per aparacar la furgo-hotel, com que hi varem arribar amb prou temps no ens va costar massa trobar un lloc no massa lluny de l’estadi.
L’Stade Gerland te una capacitat per 50.000 persones i com ja us he dit és on juga l’important equip de futbol de l’Olympique de Lyon que aquests darrers anys ha guanyat la lliga francesa i ha disputat importants eliminatòries de la Champions League.

Hi vàrem accedir per una de les portes laterals i veient la situació de l’escenari i com tot estava muntat varem creure oportú quedar-nos d’empeu a l’alçada del mig del camp per tal de tenir la millor sonoritat possible.

A les nou en punt i encara amb un xic de claror del dia els musics van aparèixer i sense demora va començar el concert. Teniem dues hores per davant per cantar, ballar, fer algunes birres i gaudir del possiblement últim concert de la banda que podrem veure.

Mike Rutherford, Phil Collins i Toni Banks

La veu de Phil Collins omplia l’estadi com ho feia el sinfonisme elaborat y místic dels teclats de Tony Banks i els rifts de guitarra o baix de Mike Rutherford. Hi va haver de tot, des de els hits dels 90 com Invisible Touch, Mama o Tonight Tonight fins a les mítiques InThe Cage, Ripples, Los Endos i Dance on a Volcano.

El concert va començar amb el famós tema del LP Duke Turn it on again i la gent ja es va enxufar fins al final en que ens deleaitaren amb dos bisos.

Phil Collins va esdevenir la veu de Genesis després de la marxa de Peter Gabriel a l’any 1975

L’extasis final va ser quan van anunciar l’últim bis THE CARPET CRAWLERS (els que s’arroseguen per l’alfombra), per a mí la millor canço de Genesis i la que més records, emocions i sentiments em desperta.

L’havia escoltat en directe a Barcelona però cantada per Ray Wilson que va substituir a Collins durant una breu etapa, però la va fer en acústic i la veu de l’un i l’altre son incomparables, si per a mí ha estat una frustació no poder escoltarla en veu de Peter Gabriel al menys poder-ho fer amb la d’en Phil Collins em va ajudar a superar aquest petit trauma.

La psicodelia dels anys 70, l’ambient pseudo-teatral dels concerts de la banda liderada per Gabriel, la magia dels concerts de petit format intimista no hi era, pero tancant els ulls i creant-te tu mateix aquest ambient podies si més no apropar-t’hi bastant.

Us deixo uns enllaços pels que en volgueu saber més:

http://www.youtube.com/watch?v=PtzgBJ13vro (video de la gira Seconds Out amb Phil Collins ja com a cantant)

http://www.youtube.com/watch?v=2HIUo_MPgEs (video amb imatges relacionades amb la lletra i subtitulada al castellà)

http://es.wikipedia.org/wiki/The_Carpet_Crawlers

Mike Rutherford (baix), Steve Hackett (guitarra), Peter Gabriel (veus)
Phil Collins (bateria), Tony Banks (Teclats)

La proposta escència va ser espectacular, de fet com sempre ha fet Genesis en totes les seves gires mundials, una aposta per la última tecnològia lúminica plena de leds i lassers perfectament sincronitzats amb els temes i els videos d’alta definició en els que s’anaven projectant de fons imatges de tota la iconografia genesiana i fotografies de tots els seus components actuals i passats perque la gent pogues compartir també aquell moment amb els legendaris Anthony Phillips, Peter Gabriel i Steve Hackett.

Un escenari futurista per una musica dels 70

Aquest petit relat no es més que un tribut personal que li vull dedicar a la banda que ha posat música a la meva vida i que tants anys com visqui seguirà posant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Navegació

Un mundo para 3

Blog familiar donde encontrareis nuestras aventuras viajeras.

Pollock of Light

Twitter: @lluisbusse

Blog de viatges

HISTÒRIES I FOTOGRAFIES DE VIATGES, UNA VISIO MOLT PERSONAL

Tasta Rutes

- RECEPTES I PROPOSTES GASTRONÒMIQUES -

HISTÒRIES I FOTOGRAFIES DE VIATGES, UNA VISIO MOLT PERSONAL

MENJARS CUINATS ROSETA

GASTRONOMIA I CUINA CATALANA

Heather & Fred's Excellent Adventure

Chronicling each step on our journey through South America, Asia and beyond...

Bound South

Three Brothers and their Pan-American Bike Expedition

Bridget Ehemann

Exploring the world and my new home of Marseille, France

%d bloggers like this: